Dimecres, 20 dabril de 2005. Pepe Rodríguez, periodista dinvestigació especialitzat en la temàtica sectària fa una conferència titulada Reporterisme en format de llibre a laula Magna de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Després daproximadament una hora, el conferenciant conclou la xerrada: El que queda en la història dalgú són els llibres publicats, no els articles. I afegeix: No perdeu aquesta ocasió, es gaudeix molt dun llibre si tinteressa.
Amb els ànims revifats per lúltima recomanació, ens dirigim al conferenciant i després de les respectives presentacions ens concedeix una entrevista. Accedim a una aula annexa i, gravadora en mà, comencem a parlar sobre les sectes. El tortosí explica que la major secta que mai ha conegut és lOpus Dei. És un càncer que sinfiltra a la societat i es fa amb el poder, afirma. I afegeix que com a secta no el preocupa, però com a màfia sí. Tot i això, Rodríguez aclareix que no totes les sectes són màfies, sinó que només ho són aquelles que procuren el poder i que el gestionen de manera oculta i amb interessos personals. Això és el que fa lOpus Dei i altres grups, assegura. No obstant això, reconeix que aquest grup està força acceptat en la societat i que per molta gent no és considerat una secta. Tenim la idea que les sectes són grups petits que saïllen, que són crítics envers la resta comenta Rodríguez-, tot això juga en contra delles i fa que es projecti una idea negativa cap a la societat. Alhora, explica que un grup com lOpus Dei, rodejat de prestigi en el món acadèmic, religiós i amb membres reconeguts socialment té més credibilitat que no pas un grup més recent.
Pepe Rodríguez: "Tenim la idea que les sectes són grups petits que s'aïllen, que són crítics envers la resta (...)".
Pepe Rodríguez és director, des de la seva creació lany 1991, de lEquip Multidisciplinar per a lAssessorament i Assistència en Problemes Sectaris (EMAAPS). Com a especialista en el món de les sectes, puntualitza que aquestes són una oferta més dins de la societat, ni bona ni dolenta. El que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta, explica. No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que hi hagi sectaris; que algú, com passa amb lalcohol, no només consumeixi una mica de secta, sinó que acabi emborratxant-se de secta per sobreviure, exemplifica Rodríguez. Així doncs, segons Rodríguez tot excés de consum té a veure amb unes mancances prèvies i la culpa de laddicció no és de qui se naprofita al final, sinó que la responsabilitat recau sobre qui no ha fet les coses bé al principi. Alhora, explica que si una persona és addicta a una secta, el que cal fer és deshabituar-la, normalitzar la seva relació amb el collectiu. Tal com passa amb les drogues, explica.
Enmig daquesta explicació teòrica sobre laddicció sectària, Rodríguez es treu les ulleres i es frega els ulls. Després dun instant de pausa, valora la societat actual. Considera que laddicció sectària no és un problema de fragilitat de la societat sinó de la fragilitat dels seus individus. La gent més immadura, amb un control deficient de les emocions, amb problemes dautoestima, no pot sobreviure a la gamma de grisos que ofereix la vida, manifesta Rodríguez. Davant dels elements de risc de la vida quotidiana, tenir una personalitat sòlida és el millor remei per evitar les addiccions. I segons el periodista, això sha darreglar des de casa. Són faltes que hem de corregir en leducació, afirma.
Pepe Rodríguez: "El que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta"
Pepe Rodríguez ha publicat fins a lactualitat una vintena de llibres, alguns dells traduïts al portuguès, litalià, el xinès, el polonès i lholandès. Per a lautor, els tres llibres més importants i de lectura obligada són
Dios nació mujer,
Morir es nada i
Adicción a sectas. Són llibres que majuden a créixer, a veure millor el món, que poden ser molt positius per la vida, afirma. Lentrevistat assegura que en els seus llibres no persegueix lèxit comercial: Els meus llibres són sobre temes que minteressen i la gent acostuma a tenir una bona resposta. Segons Rodríguez, lestructura de les seves obres segueix el mateix procés que ell utilitza per entendre el tema tractat i això fa que la trama dels seus llibres enganxi molt al lector.
A més dels llibres relacionats amb les sectes, Rodríguez també ha publicat obres sobre lEsglésia Catòlica. Una mostra daixò són els títols
Pederastia en la Iglesia Católica o
Mentiras fundamentales de la Iglesia Católica. Són llibres que a mi mhan interessat en algun moment però que no recomanaria com a obligatoris, declara. En aquestes obres, Rodríguez mostra la seva visió crítica vers la cúpula de lEsglésia. He escrit llibres molt crítics però no amb lEsglésia en general ni amb el catolicisme, sinó amb la manipulació que es fa des de la cúpula de lEsglésia, amb la corrupció que hi ha a la cúpula de lEsglésia i amb lencobriment de delictes que hi ha a la cúpula de lEsglésia; que és diferent a fer una crítica general, aclareix lautor.
Per Pepe Rodríguez, els seus tres llibres de lectura obligada són Dios nació mujer, Morir es nada i Adicción a sectas
Després de repassar la trajectòria de Pepe Rodríguez, només manca fer una breu referència al futur més immediat. Actualment, Rodríguez està treballant en la tesi doctoral
Procesos de maduración y socialización de los hijos dentro de un contexto familiar sectario urbano en el Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona (UB). Mhan ofert escriure un llibre sobre lanterior Papa però em fa molta mandra, reconeix lautor. Fins daquí un parell danys no crec que pugui publicar res, conclou Rodríguez.
Al cap de gairebé una hora, sacaba lentrevista. Són quarts de tres del migdia, moment danar a dinar. Però tot i això, lentrevistat accedeix a fer-li una fotografia per plasmar el moment. Recolza el cap a la mà, mira la càmera, somriu i, després del flash, un que tingueu molta sort i els dos petons de rigor conclouen la trobada.
